Lamentablement, fa uns dies ens despertàvem amb la notícia de la invasió de les tropes russes a Ucranïa.
A molts de nosaltres ens va recórrer un calfred pel cos, fruit la incredulitat i l’impacte. Barreja de ràbia, tristesa, impotència i por. És difícil que la nostra ment s’aturi en el present i no pensi en un futur i en les conseqüències que pot comportar.
I en tot aquest escenari hi ha els infants del nostre voltant, a qui probablement els han arribat imatges d’escenes dantesques i inconnexes o escoltes furtives de diàlegs adults carregades d’angoixa.
Explicar la guerra als nens no és senzill, sovint perquè als propis grans ens costa entendre les raons de tanta violència i vivim una batalla interna gestionant les nostres pròpies emocions, però tot i això és molt necessari que si cal en parlem sense tabús.
Apropem-nos a ells, tenint en compte la seva edat i adaptant el llenguatge al seu nivell d’enteniment i capacitat de gestionar la informació.
Potser el primer que cal plantejar-nos és si els nostres infants tenen consciència que hi ha guerra. Tot i que sembli evident, hi ha molts menuts que segueixen aliens al conflicte. Probablement, en menors de 8 anys, el fet de que el seu dia a dia no s’hagi vist afectat directament, i si no han escoltat notícies, ni vist a la televisió imatges crues fa que aquesta realitat els resulti llunyana i que la desconeguin.
Aquesta situació ens planteja el primer dubte.
Si no en saben res, com a pares els ho he d’explicar?
Doncs depèn. Hi ha menuts que són especialment sensibles i amb tendència a despertar en ells pors i angoixes. Explicar-los la guerra implicarà preguntes en ells. Dubtes pels que potser no tenim la resposta, o bé l’explicació de la realitat és molt angoixant.
Com moltes qüestions de criança, la resposta no és senzilla i caldrà posar en una balança que hi guanyo i que implica endinsar-los en aquesta realitat.
Si decidim explicar-los-hi, bé perquè ho decidim conscientment o bé perquè han rebut elements externs relacionats amb la guerra, el primer que ens cal, és ser conscients de com estem nosaltres d’afectats.
Els nens son com “espongetes” emocionals. Vull dir que part de com processen la informació i com la cataloguen és fruit de com perceben que la sentim els adults.
Segur que us ha passat algun cop, ser al voltant del vostre fill, que comenci a córrer i ensopegui. I de sobte, un silenci en el que es queda congelat, sense plorar i tomba els ulls buscant-nos. A vegades, només veient la nostra calma s’aixeca i continua el seu recorregut, però si en trobar-nos en la mirada hi ha esglai i por, és gairebé segur que començarà a plorar desconsolat.
Això ens indica que, en aquesta situació típica, no és tan important el dolor físic, com la percepció que tenim del dolor. Sabem que la percepció de perill i per tant d’inseguretat, bé donada en gran part per les nostres figures de referència.
Tenint això en compte, si nosaltres no estem preparats per afrontar la conversa sobre la guerra amb calma, potser no som les persones indicades per fer-ho amb els menuts. Tenim moltíssims i cadascun d’ells ocupa una funció.
I què els expliquem?
A mesura que son més grans podem explicar més detalls i conceptes polítics però en general cal ser concrets i utilitzar un llenguatge clar i assequible a la seva edat.
A partir dels 9 o 10 anys pot ser útil utilitzar un globus terraqüi per ubicar el conflicte al mapa.
Els podem explicar que hi ha dos països, Russia i Ucranïa, un al costat de l’altre, que fa un temps que no s’entenen i que tenen opinions molt diferents. Russia vol que Ucranïa deixi de ser un país propi i passi a ser part de Russia, però Ucranïa no vol. Fa uns dies el Govern rus ha enviat militars a lluitar a Ucraïna per aconseguir-ho.
A vegades, hi ha infants que amb poqueta informació ja en tenen prou o que fins i tot no en volen saber més. Respectem-ho i no insistim en donar més informació de la que necessiten.
En ocasions, però, d’ençà d’una primera conversa es poden generar altres qüestions i dubtes, que caldrà anar responent a mesura que els menuts sentin inquietuds.
Preguntes habituals
La guerra pot arribar aquí?
Hi ha molta gent treballant i esforçant-se perquè això no passi. A casa nostra no estem en guerra.
S’ha mort gent?
Si, la guerra és una situació terrible i que provoca molt dolor, tristesa i on moren persones.
Quan acabarà?
Hi ha molta gent procurant que s’aturi i es solucioni aviat, però encara no ho sabem.
Què passa amb la gent que viu a Ucranïa i que no sap lluitar?
La majoria de persones estan intentant marxar de les zones de guerra i anant a altres països on no hi ha conflicte i es poden sentir segurs.
Procurem que no vegin imatges sense supervisió
Siguem conscients que la majoria d’informatius no estan pensats per un públic infantil sinó per a l’adult i l’impacte visual d’algunes de les imatges poden ser complexes de processar per ells.
Quins recursos tenim per nens?
Aquí teniu un recull de contes fantàstics per abordar els conflcites bèl·lics.
-Les botes del general. Autors Elisa Ramon i Francesc Rovira. Editorial Edicions del Pirata
-Els nens no volen guerra. Autor Éric Battut. Editorial Joventut
-El llapis màgic de la Malala. Autor Malala Yousazfai. Editorial Anaya
-¡Huye! Autor Marek Vadas i Daniela Olejníková. Editorial barbara Fiore
-Una montaña cualquiera. Autors Fran Pintadera i Txell Darné. Editorial Takatuka
-Altibajos. Autors Cristina Bellemo i Maddalena Gerli. Editorial Pípala
-El camí de Marwan. Autors Patricia Arias i Laura Borràs. Editorial El cep i la nansa
