Les famílies amb adolescents a casa segur que coneixeu aquesta sensació en la qual d’un dia per a un altre, i gairebé sense adonar-nos, observem als nostres fills i filles i els percebem com a persones diferents.
Canvia la seva manera de parlar, de relacionar-se a casa, de respondre, de vestir, els seus arguments en les converses, la intensitat en que defensen les seves raons…
Avui vinc a portar-vos una miqueta de llum, amb rigor científic, a la pregunta:
Per què els nostres adolescents sembla que no ens escoltin quan els parlem?
El psiquiatre i investigador Vinod Menod i el seu equip de la Universitat de Stamphord School of Medicine, als Estats Units, va publicar fa pocs mesos en el Journal of Neuroscience els resultats d’un interessant estudi.
Volien observar quina evolució tenien els cervells adolescents en escoltar la veu materna.
Per a això 46 nens i nenes d’entre 7 i 16 anys van participar en la recerca.
Se’ls van presentar tres grups de sons aleatòriament:
1. Veu de les seves mares
2. Veu d’altres mares que no eren la seva
3. Sons neutres: com el soroll d’una rentadora.
En el moment que els escoltaven se’ls van realitzar diverses ressonàncies magnètiques funcionals.
Una prova que pren una “fotografia” de l’activitat del cervell.
Concretament, es van centrar en una zona que anomenem el circuit de recompensa (nucli accumbens).
Aquesta regió és important perquè està implicada directament a proporcionar-nos sensacions de plaer davant de determinats estímuls.
Aquesta “inundació” de plaer fa que ens sentim predisposats a repetir les accions o activitats que han activat en circuit de recompensa.
En les ressonàncies obtingudes, van observar que en els nens menors de 13 anys, la seva resposta cerebral en el circuit de recompensa s’activa en escoltar la veu de la seva pròpia mare.
Per a entendre’ns, en la primera infància la veu de la mare és l’estímul sonor que major capacitat té d’activar el circuit de recompensa. Resultats gens sorprenents, doncs per a un nen la seva mare és refugi, seguretat, aliment, afecte i calma i a nivell de supervivència el cervell reforça aquesta vinculació.
“Escoltar la mama és plaer”
No obstant això, al voltant dels 13 anys hi ha un canvi substancial. En els adolescents el circuit de recompensa ja no es veu tan activat amb la veu de les seves mares sinó amb la de persones estranyes.
En aquesta etapa vital la necessitat de la mare és diferent. El cervell necessita preparar-se per a l’adultesa i això implica aprendre més capacitat relacional per a vincular-se amb altres persones fora del seu cercle familiar. És el primer pas per a l’autonomia i la vida adulta que li espera.
És un procés involuntari i biològicament natural.
És com si el seu cervell els indiqués que ja és el moment de començar a separar-se de mama per a endinsar-se en altres relacions socials que necessitessin en ser adults.
De fet, diversos estudis també constaten que succeeix el mateix fenomen en altres animals. Un canvi en el seu circuit de recompensa que els serveix per a la socialització amb altres individus de la seva espècie a mesura que creixen.
En cobais hi ha experiments on comparen alguns membres que s’han criat en grups més petits amb unes altres que ho han fet en grups més grans. Les primeres no han estat socialitzades amb altres adults en la seva infantesa i en arribar a l’etapa adulta no saben enfrontar-se a aquestes relacions. Mostren nivells més alts d’hormones de l’estrès i conductes agressives.
És important entendre que el sistema de preparació de la socialització és indispensable per a manejar-se amb altres adults en la seva etapa de vida adulta en la majoria d’espècies.
Una altra dada interessant és que també van observar que en l’adolescència la regió de l’escorça prefrontal ventromedial (relacionada amb les interaccions socials i implicada en la presa de decisions emocionals) també està més activada.
Cada vegada són més les recerques científiques en l’etapa adolescent que corroboren el brutal canvi cerebral pel qual transiten aquests joves.
Un període complex i apassionant.
