En uns dies iniciarem un nou curs escolar. 

Fet que implica a la majoria de llars canvi de rutines, horaris, organització i les emocions a flor de pell.

No és estrany, doncs, que aquests dies els adults interroguin als menuts del seu voltant amb la constant i poc imaginativa pregunta “tens ganes d’anar a l’escola?”

Avui pensava en aquests infants que fins ara no han anat a l’escola. Tots aquells que iniciaran per primera vegada un P3 o una llar d’infants. I és que déu n’hi do la de canvis que hauran d’interioritzar en poc temps: nous companys, nova mestra, separació durant més temps de la figura principal que fins ara els cuidava, entorn diferent… i a més com a societat els demanem que rebin tots aquests nous estímuls amb bona predisposició i un somriure…

Potser hauríem de deixar aquest “adultcentrisme” i posar en marxa la nostra capacitat d’empatia amb aquests petits i tot el tsumami de novetats que els esperen

A psicologia tenim un terme anomenat ADAPTACIÓ AL CANVI, que definim com la capacitat de trobar de nou l’estabilitat personal quan el nostre equilibri físic i/o psicològic es veu modificat.

Sabem, des de fa temps, que al néixer ja tenim alguns aspectes que son dins del nostre llegat genètic, com el color dels ulls o la pell, l’alçada però també trets relacionats amb la nostra personalitat i caràcter. Son el que anomenem TEMPERAMENT

Tot i això, cal matisar. El temperament es veu influenciat sempre per les nostres experiències de vida posteriors, per com ha estat l’entorn, l’afecte, les circumstàncies angoixants, l’estil dels meus criadors… Per tant, a vegades hi ha trets de temperament que poden veure’s potenciats a mesura que creixem o bé disminuïts en funció de com sigui la meva vivència.

Existeixen set dimensions de temperament: 

1. Moviment: li cal moure’s molt o poc?
2. Ritmes biològics: va evolucionant dins del temps esperat per la seva edat (patrons de son, alimentació, motricitat…)?
3. Novetats: s’apropa o s’allunya de situacions o persones desconegudes?
4. Estat d’ànim: reacciona amb alegria i positivisme o ho fa com a observador i veient més els inconvenients?
5. Intensitat: sent les emocions de forma potent o reacciona amb neutralitat?
6. Sensibilitat: els estímuls com la llum, el soroll, les textures l’incomoden?
7. Adaptabilitat: davant dels canvis és capaç de sobreposar-se en poc temps o li cal un període més llarg per integrar les noves situacions?
 

Iniciar un nou curs escolar posa en marxa tots aquests aspectes de temperament i per tant és d’esperar que cada infant reaccioni de formes diferents en funció de la seva pròpia essència.

Tenint en compte tot això, us proposo que penseu en el vostre infant. Que l’observeu i comenceu a conèixer i aprendre com son aquests 7 trets de temperament en ell.

Com a famílies i adults que acompanyem la criança és el nostre deure respectar el seu tarannà i donar eines i recursos per a transitar de forma equilibrada els canvis i les noves situacions que toqui viure. I us asseguro que iniciar un P3 o una llar d’infants per primer cop és de les situacions estrella on entren en joc totes les dimensions de temperament.

Què podem fer com a famílies?

Preparar-nos a nosaltres mateixos per aquesta etapa. Sovint ens centrem molt en el menut però ens descuidem de mirar cap a dins. Com estic jo? Quines pors tinc? Com em sento? Què estic transmeten al meu fill?

Parlar de l’escola amb calma i sense elements massa eufòrics. Vull dir que a vegades els “venem” les meravelles de la nova escolarització sense un punt de realitat del que es trobaran i es creen una expectativa en el seu caparró que no sempre acaba sent així i aquest contrast els acaba condicionant el seu propi ritme d’adaptació.

Que l’inici escolar no sigui el MONOTEMA. No per parlar-ne tota l’estona i preguntar-los constantment faré que aquesta etapa sigui més fàcil, de fet hi ha menuts que s’angoixen amb massa anticipació i explicacions. Seguim gaudint de l’estiu i del temps plegats!

Anar fins a l’escola fent un passeig agradable. És important que vegi l’entorn, l’edifici, explicar quina persona el durà fins allà, qui el recollirà, on dinarà…

Si tenim oportunitat visiteu el centre per dins, que vegi l’aula, que conegui la mestra, si fos possible coincidir abans amb alguns companys…

Implicar el menut en els preparatius. Comprar la motxilla plegats, la bata, els estris que li calguin…

I sobretot estem preparats com a adults per a sostenir la seva reactivitat. Com dèiem hi ha menuts que poden necessitar més temps i més paciència per part nostra que altres, no els comparem. Que sentin que estem al seu costat en aquest ritme.

Evitem els interrogatoris. Com a pares tenim molta necessitat de saber què han fet i com han estat aquestes hores sense nosaltres però hi ha petits que no accepten gens bé que els fem preguntes sobre l’escola. Respectem també aquesta part!

És important la comunicació i confiança amb la mestra. No us faci recança preguntar pel vostre menut, per les activitats que han fet, la seva relació amb els altres…

Què podem fer com a centres escolars i llars d’infants?

Invertir en períodes d’adaptació reals i flexibles a les necessitats dels infants. Això es tradueix a oferir a les famílies la possiblitat que una figura de referència pel menut pugui ser present a l’aula. 

Això afavorirà respectar el ritme de cada vailet en el seu procés de coneixement de la nova realitat sense patir angoixa i per tant repercutint en establir noves conexions amb mestres i companys des de la confiança i la calma.

Donar recursos i formació als mestres i educadors per sostenir la gestió emocional de menuts i les seves famílies en aquesta etapa clau.